Isaac A, Glòria O, Sònia P.
……………………………………….
Les cures són, o volen ser, una part vital de l’Economia Social i Solidària (ESS). Fa anys que les cures han entrat a formar part del relat i les reivindicacions de l’ESS, fortament vinculada, a més, al treball social i d’atenció a les persones. Però, estan les cures pròpiament reconegudes dins el sector? Com encaixen valors relacionats amb aquest model socioeconòmic, tals com el reconeixement de la feina, la justícia i la confiança vertical, en els riscos psicosocials de les persones que hi treballen?
S’han recopilat dades de 15 cooperatives (amb unes 2.000 persones treballadores en total, la meitat aproximadament dedicades a l’atenció a les persones) de diferents avaluacions de riscos psicosocials realitzades per SePrA entre 2017 i 2021 utilitzant el mètode CoPsoQ-istas21. Encara que les dades extretes no són definitives i la mostra és petita, sí que poden posar llum i focus a les tendències en quant als riscos psicosocials de les persones que treballen a l’ESS.
Les avaluacions mostren com els escenaris més favorables són en els factors relacionats amb els valors de l’ESS. La confiança vertical, la justícia, el reconeixement i el sentit del treball o el sentiment de grup, tots estan en la forquilla de situacions favorables en les avaluacions de riscos psicosocials fetes a les treballadores de 15 cooperatives. D’altra banda, però, el ritme de treball i les exigències quantitatives queden en una situació desfavorable en quant a riscos psicosocials de les treballadores.
Si es comparen amb les dades poblacionals d’Espanya, en el ritme de treball, les dades agregades de les cooperatives mostren una situació desfavorable en quasi un 83%, mentre que en el global d’Espanya la situació és desfavorable en una mica més d’un terç de la població. Per contra, en el sentit del treball, les persones treballadores de l’ESS tenen una situació favorable a la seva feina en gairebé un 80%, mentre que el percentatge baixa fins al 37,5% en les dades de treballadores a Espanya.
Aquest comparatiu i l’estudi de dades permet prendre consciència del ritme de treball elevat de les persones que treballen dins de l’Economia Social, i per tant, també fa ressaltar les cures i els valors psicosocials a la feina en un sector com és l’Economia Social, basada en valors com la justícia, l’ecologia, el feminisme, la inserció o no deixar ningú enrere. Les persones que treballen a l’ESS tendeixen a tenir més càrrega i ritme de treball però hi troben més sentit. I això també pot ser un factor de risc.
Les cures i l’impacte emocional durant la pandèmia
Durant la primera onada de la pandèmia i el confinament ja es va apuntar a aquest camí en les dades extretes de l’enquesta feta amb el suport de l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT) sobre l’impacte en la salut emocional de les persones treballadores durant la crisi de la COVID-19. Es van dividir les dades extretes en dos grups: treball essencial (i per tant, presencial, en la seva majoria residències de gent gran o de cura de persones) i teletreball. En les persones que van realitzar les seves tasques de cura de persones durant la crisi de COVID-19 es va detectar que hi havia un gran esgotament emocional, que combinat amb altres factors detectats, va desencadenar en un burnout per a moltes d’aquestes treballadores. Per contra, també es va detectar la tendència a avaluar positivament la realització personal del treball, un indicador que normalment s’espera negatiu en persones amb burnout. Va haver-hi un esgotament emocional molt alt, però també hi va haver un sentiment de realització de la feina potent.
Aquestes dades són només un tast i una guia de cap a on poden anar els riscos psicosocials de les persones treballadores a l’Economia Social i, per tant, quines són les dades que s’haurien d’extreure en les properes avaluacions per poder tenir una foto més clara de la situació.
El Balanç Social, un punt de partida
A nivell de dades poblacionals de l’ESS, les organitzacions que fan el Balanç Social, per exemple, poden trobar-hi dades més genèriques en quant a riscos psicosocials, però són les avaluacions de riscos psicosocials que poden aportar més precisió de l’ambient de feina, la càrrega de feina o la conciliació, per exemple. Tot i això, les dades del Balanç Social són una bona base des d’on partir per poder comparar-les amb les d’una possible avaluació de riscos psicosocials.