Expertes en Seguretat Laboral

…………………………..

 

Si es treballa en altura i amb arnés, una de les primeres coses que s’han de tenir ne compte per a aquest síndrome és el factor de caiguda. Ve determinat per la diferència entre l’altura a la qual es troba la persona treballadora durant la realització de les seves tasques i l’altura on es quedaria en cas de caiguda (en funció de la posició del punt d’ancoratge). És important conèixer aquesta informació a l’hora d’elegir en quin punt ens ancorem i així poder evitar que les caigudes siguin més greus. Quan més a prop del factor de caiguda zero estem, menys greus seran les conseqüències. Prioritzarem sempre que el punt d’ancoratge sigui segur.

·      Factor de caiguda 0: el punt d’ancoratge està per sobre del punt de fixació de l’arnés. D’aquesta manera, la distància de caiguda és menor que la llargària de la corda.

·      Factor de caiguda 1: el punt d’ancoratge a l’estructura està al mateix nivell que el punt de fixació de l’arnés. Això significa que la distància de caiguda és la mateixa que la llargària de la corda.

·      Factor de caiguda 2: el punt d’ancoratge està més baix que el punt de fixació de l’arnés, i això implica una distància de caiguda més gran que la llargària de la corda.

 

L’arnés, a més de ser obligatori, és essencial per a prevenir més danys en la caiguda, però s’ha d’utilitzar degudament per a què el seu efecte sigui el més òptim possible.

·      Primer s’ha de fer una revisió visual abans d’usar-lo per tal de detectar danys en l’equip (cremades, talls, esquinçaments…)

·      S’ha de mantenir i guardar adequadament, evitant exposar-lo a les inclemències del temps.

·      S’ha d’utilitzar l’arnés de seguretat adequat en funció del treball a realitzar.

·      Els cinturons de seguretat no es consideren sistemes anticaigudes.

·      S’han de mantenir nets, sense pintura ni taques que no permetin regular correctament l’arnés o impedir detectar esquinçaments. Evitar aplicar dissolvent, ja que pot fer malbé el material.

·      S’ha de portar ben cordat i no s’han de portar elements a les butxaques que poden fer-hi pressió.

·      El sistema d’ancoratge s’ha de col·locar on s’indica la lletra “A”.

·      Els anells laterals són per al posicionament, no per l’ancoratge.

·      En cas de caiguda, pot existir el síndrome orto-estàtic.

 

Què és, doncs, el síndrome de l’arnés?

També se’l coneix com síndrome per suspensió orto-estàtica, trauma per suspensió i shock orto-estàtic. Es va començar a detectar per primer cop i a estudiar durant la Segona Guerra Mundial, quan es trobaven als paracaigudistes penjant dels arbres, sense signes vitals.

 

L’aparició d’aquesta patologia requereix la combinació de dos factors: la immobilitat i la suspensió, i pot donar-se tant en persones treballadores inconscients i sospeses com en treballadores conscients degut a una suspensió mantinguda, que han fet ús inadequat d’EPIs, que han caigut o per esgotament. Degut a la posició de suspensió vertical, la persona treballadora patirà un augment significatiu del volum de sang en les extremitats inferiors. Això implicarà que durant uns minuts hi haurà dèficit en el volum de sang que ha de retornar al cor. El fet que no arribi prou torrent sanguini afectarà a la vegada a la resta d’òrgans vitals per falta d’oxigenació dels teixits. De manera visual i descriptiva, la pressió que exerceixen les cintes de l’arnés crea un efecte “torniquet” en les venes Safena i Femoral de les extremitats inferiors.

 

 

No hi ha signes premonitoris clars que facilitin la detecció d’aquest síndrome. Sovint els símptomes s’inicien de manera sobtada i avancen amb rapidesa. És molt important prioritzar la immediatesa del rescat per poder prevenir o pal·liar els efectes del síndrome de l’arnés. Els símptomes són els següents:

·      Entumiment de les extremitats inferiors. Formiguejos i parestèsies.

·      Cianosi

·      Acúfens o zumzejos auditius

·      Disminució del flux cerebral (arnés industrial o de pit: compressió de tòrax i abdomen)

·      Sudoració

·      Marejos/nàusees

·      Pèrdua de visió

·      Pèrdua de consciència

 

Si el síndrome avança i es manté la suspensió, finalment es produirà:

·      Hipotensió arterial

·      Shock hipovolèmic

·      Fallada multiorgànica

·      Mort. Pot passar durant la suspensió o després del rescat, a causa dels danys que l’organisme ha patit en aquest interval de temps.

 

Els símptomes poden aparèixer en els primers 5 minuts de suspensió. La possibilitat de sobreviure quan la suspensió es prolonga més de dues hores és mínima. El síndrome orto-estàtic es pot produir per la caiguda en altura d’una persona treballadora que està fent la seva feina ben subjectat amb un arnés de seguretat. Per això es recomana que quan es realitzen treballs en altura es tingui un bon estat físic.

 

Què fer en cas de caiguda?

Com a prevenció, aquestes feines MAI han de ser realitzades en solitari. Aplicar el principi PAS: protegir, avisar, socórrer.

Si la persona accidentada està conscient:

·      El recurs preventiu del treball en qüestió: s’ha de trucar immediatament per a demanar ajuda.

·      Un entrenament previ ajuda a actuar amb rapidesa.

·      Intentar calmar la persona accidentada i informar-la de la necessitat de mantenir-se en la posició més horitzontal possible.

·      La persona accidentada ha d’intentar moure les cames si pot. Si no és possible, doblegar els genolls i col·locar-se en una posició el més horitzontal possible.

 

S’ha d’intentar alleujar lleument la pressió de les cintes, per exemple utilitzant la cinta antitrauma. La persona treballadora ha de ser rescatada ràpidament i ha de ser gradualment posada en una posició horitzontal per evitar una possible aturada cardíaca.

 

Si la persona accidentada està inconscient s’ha de trucar immediatament per sol·licitar ajuda. El rescat s’ha de realitzar el més aviat possible i efectuat per personal especialitzat.