Jordi Riera
Tècnic de PRL expert en Gestió de la Prevenció
………………………………………..
La Coordinació d’Activitats Empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals (coneguda com a CAE) s’ha convertit en un maldecap per la gestió de la prevenció a moltes organitzacions.
Trobem aquesta coordinació quan tenim a persones treballadores d’una entitat que han de realitzar treballs a un centre o instal·lacions que tenen titularitat d’una altre entitat, fins i tot quan aquestes són del mateix grup. A més, les exigències de la CAE, establertes al Reial Decret 171/2004, resulten d’obligat compliment per a totes les entitats, cooperatives, administracions, fundacions, i fins i tot, treballadores autònomes.
L’objectiu final de la CAE és garantir que totes les feines es realitzin amb totes les mesures de seguretat i que s’evitin riscos derivats de la concurrència d’activitats. Per això s’estableixen una sèrie de mesures que, malauradament en moltes ocasions, es veuen reduïdes a un intercanvi de documentació entre contractant i subcontractista.
És en aquest punt quan comencen a aparèixer els problemes. Per una banda, pel volum de documentació generada, ja que, en alguns casos, serà documentació que abastirà a tota l’entitat –com per exemple la modalitat preventiva o l’avaluació de riscos de l’activitat contractada– però en d’altres serà individual –com amb les aptituds mèdiques, els registres de formació i d’entrega d’EPIs, o els pagaments de la seguretat social–. Això fa que per una feina on hi han d’intervenir tres persones de seguida tinguem un volum de dotzenes de documents.
Per altra banda, tenim la gestió de tots aquests documents. Cal establir un criteri de validació i algú que tingui coneixements específics en prevenció de riscos laborals per tal de donar el vistiplau a la documentació que ens arribi de les entitats subcontractades. Si bé l’esmentat Reial Decret estableix que la persona que s’encarrega de la coordinació d’activitats ha de disposar, com a mínim, de la titulació de tècnica intermèdia en prevenció de riscos laborals, la realitat és que aquesta tasca molts cops acaba recaient sobre personal administratiu, de compres o recepció, sense cap titulació específica en prevenció de riscos laborals.
Existeixen diverses plataformes que ajuden en aquest procés de gestió documental, però sempre caldrà alguna persona darrere que acabi considerant si la documentació presentada resulta adient. D’aquí la importància de la preparació de la “validadora” per tal que comprengui la naturalesa, requeriment legal, i adequació que hi ha darrere de cada paper.
A més, per si amb tot això la CAE no estigués prou estigmatitzada, en massa ocasions veiem con s’utilitza d’argument la manca o la no-conformitat d’algun document per no permetre l’entrada de treballadores a centres, o fins i tot, per endarrerir pagaments un cop finalitzats els treballs.
Aquest visió negativa de la CAE resulta injusta ja que l’esperit de la norma i el seu objectiu final no és un altre que millorar la seguretat i garantir la salut de les persones. El feixuc intercanvi de documentació, que molts cops es veu com un tràmit, únicament és una de les mesures que s’han de prendre durant la coordinació. Però no serveix de gaire si no va acompanyada de reunions, visites als llocs dels treballs i d’una relació de confiança entre l’entitat subcontractada i la contractant.
Per tot això no hem de perdre de vista que el que intentem amb la CAE és millorar l’efectivitat i l’eficiència del nostre sistema de gestió preventiva, millorant així la seguretat de les persones en l’entorn laboral, i no únicament un tràmit que hem de complir per tal de garantir-nos una certa tranquil·litat jurídica en cas de qualsevol accident.