Notícies Home

Un estudi de l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball revela l’impacte de la feina en la salut mental de les persones: 1 de cada 4 considera que ho fa de manera negativa

La pandèmia de covid ens a deixat un entorn laboral amb més problemes de salut mental. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA per les seves sigles en anglès) en el seu informe anual sobre l’estat de la salut laboral a Europa.

En concret, 1 de cada 4 persones de la Unió Europea considera que la seva feina impacta negativament en la seva salut mental i més de la meitat admeten que pateixen estrès a la feina. A més, l’estudi revela que el 37% d’elles pateix fatiga causada o empitjorada per la feina, un 27% assegura que pateix estrès, depressió o ansietat, un 34% mal de cap o vista cansada i un 30% pateix dolors musculars, esquelètics i de les articulacions.

 

Una dona amb estrès a la feina

Una dona amb estrès a la feina / Canva

 

Com podem revertir aquestes dades? L’EU-OSHA destaca en un estudi post-covid que a les empreses on hi havia una bona prevenció de riscos psicosocials, hi va haver una reducció de l’impacte de la pandèmia en la salut mental de les persones que hi treballaven.

Bones pràctiques i recomanacions

  1. Per crear un entorn laboral segur per a tothom cal implicar tota la organització: alts càrrecs, càrrecs intermitjos, departaments i persones D’igual manera, cal introduir polítiques de suport a la salut mental a l’abast de tothom, i comunicar-les degudament. Per fer-ho és important obrir el debat a parlar de salut mental i desestigmatitzar-la. Des de la prevenció de riscos laborals es posa èmfasi en cuidar la salut mental com a mesura preventiva, de la mateixa manera que s’ha de vetllar per la seguretat amb un arnès si es fan treballs verticals, o tenir un mobiliari adequat ergonòmicament si es treballa en una oficina.
  2. Tenir especial cura de la digitalització com a conseqüència de la covid. Una de les conclusions a les quals arriba l’EU-OSHA és que la pandèmia i la conseqüent digitalització de la feina han tingut un impacte negatiu en els llocs de feina augmentant la seva exposició a riscos psicosocials, en especial a patir fatiga i estrès. Per això, l’agència europea remarca que cal tractar aquests riscos de manera conjunta a través de la prevenció.
  3. En l’abordatge de la salut mental en l’entorn laboral és important formar a la plantilla incorporant la perspectiva de gènere i implementar la figura de la persona referent per assegurar que l’organització aplica el programa de salut mental que s’acordi, segons Obertament, una organització especialitzada en el treball per a eradicar l’estigma entorn la salut mental.

Trencar l’estigma de la salut mental

1 de cada 4 persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segons l’OMS. Llavors, per què costa tant visibilitzar-la?

Com a societat encara tenim moltes falses creences sobre persones que tenen algun problema relacionat amb la salut mental. Per exemple, no és veritat que les persones amb diagnòstics de salut mental siguin violentes, perilloses o imprevisibles: no ho són més que la resta de la societat, i només un 3% cometen actes violents, quan no reben el tractament adequat. Tampoc és cert que les persones amb diagnòstics de salut mental no puguin portar una vida normalitzada: un 88% de les persones amb malalties mentals conviu amb la seva família, i poden mantenir relacions socials o treballar, cada persona és diferent i la normalitat s’ha d’entendre dins el seu entorn habitual. A més, les persones amb diagnòstics de salut mental poden conviure-hi amb el tractament adequat, superar el problema i recuperar-se.