10/10/2022 | 06:00
La salut mental és una part importantíssima del benestar dels éssers humans. Si no tenim salut mental, no podem dir que tenim salut. En els darrers anys —i encara més, d’ençà de la pandèmia de la Covid-19 i el confinament obligat de la primavera del 2020—, les empreses creades a l’empara de la Llei de prevenció de riscos laborals del 1995 han començat a incorporar la promoció de la salut mental dins dels seus objectius. Fer-ho parteix del convenciment que una bona salut mental ens permet prendre decisions, interactuar amb altres persones i gestionar situacions estressants o incertes d’una manera exitosa.
Guillem Llorens, codirector de la cooperativa SePrA, una de les entitats dedicades a la salut laboral més importants, que dona serveis a unes 35.000 persones treballadores, reflexiona sobre com han incorporat la salut mental al seu relat fins a convertir-se en un objectiu prioritari: “La prevenció sempre s’havia focalitzat en els temes de seguretat, sobretot en la prevenció d’accidents. Als trastorns emocionals no se’ls prestava prou atenció, potser perquè la conseqüència d’aquests no era immediata, com sí que passava en el cas d’un accident laboral. Cal afegir-hi un problema d’estigmatització. Nosaltres hem estat pioners a incorporar això, segurament pel fet que el 65% dels nostres clients són de l’àmbit de l’economia social i solidària, i, en bona part, són organitzacions d’atenció a les persones, sovint a persones amb necessitats especials”.
Per explicar com és possible fer entrar la salut mental en l’àmbit laboral, afegint-la a la salut corporal, hem elaborat una llista de consells, sense que l’ordre escollit impliqui cap prioritat ni cap sentit cronològic. Són cinc maneres de cuidar les persones i també les organitzacions que integren aquestes persones, siguin cooperatives, empreses mercantils o associacions sense ànim de lucre. Com es pot tenir cura del benestar emocional a la feina? Què cal tenir en compte perquè un equip de treball funcioni millor? Quines opcions tenen les organitzacions per cuidar i promocionar la salut mental de les seves persones treballadores?
Posem èmfasi a cuidar les organitzacions
Per començar a cuidar les persones individualment, cal sensibilitzar les organitzacions en el sentit que, dins la prevenció de riscos laborals, que totes han de complir per llei, és convenient incloure-hi també la cura i promoció de la salut mental. Per tant, cal que entenguin que és útil observar i avaluar els diferents processos interns de cada activitat i, a partir dels resultats, fer propostes per adaptar de manera saludable la feina a les persones i les persones a la seva feina, en una dinàmica bidireccional.
“Cada vegada més, les organitzacions laborals entenen això i ho comparteixen”, explica Guillem Llorens, de SePrA. “Ara ja ens trobem amb entitats que ens ho demanen directament. En l’àmbit que nosaltres més treballem, on l’atenció a les persones és majoritària, això s’assumeix de forma clara, perquè tractar amb persones, i més encara, si són persones amb vulnerabilitat, genera situacions dures i emocionalment intenses”. Des de SePrA, promouen que les organitzacions elaborin programes de salut mental positiva, que implica identificar, planificar i implantar mesures per millorar la salut mental de les persones que hi treballen. Per què l’afegit de “positiva”? “Volem trencar amb la salut basada en la patologia, amb el mètode tradicional de buscar remeis a la malaltia”, explica Susanna Rubiol, psicòloga del treball de SePrA. “La salut positiva busca més aviat trobar les fortaleses de les persones i de les organitzacions per, a partir d’aquestes, intensificar la resiliència que ens permet afrontar l’adversitat, sigui quina sigui. És bàsic deixar de veure la salut mental com una cosa negativa”, conclou.
Avaluem els riscos psicosocials de la feina
Les avaluacions de riscos psicosocials també han d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Els mètodes estàndard, com l’anomenat ISTAS21, són feixucs, llargs i necessiten una comprensió lectora alta. Des de SePrA, ja fa anys que van adonar-se que caldria desenvolupar un mètode més senzill, de lectura fàcil i que permeti identificar, de manera clara, la percepció que tenen les persones treballadores del seu estat de salut mental. Així ha nascut l’ARIPSO, un nou mètode d’avaluació de riscos psicosocials.
L’han fet amb l’assessorament de l’associació Lectura Fàcil, una entitat que treballa per fer accessible la lectura, la cultura i la informació a tothom, amb una atenció especial a les persones amb dificultats lectores. Ha comptat amb el suport d’una subvenció de Projecte Singular del Departament de Treball de la Generalitat. L’han ideat en intercooperació amb la Fundació Tallers, centre especial de treball amb seu a Santa coloma de Gramenet, i l’han pogut passar a 400 persones en català i 400 més en castellà, totes elles amb dificultats lectores. Actualment es troba en procés de certificació per part de la Universitat Blanquerna – Ramon Llull, i, un cop s’estableixi que totes les preguntes del test són correctes, ja quedarà homologat i es podrà utilitzar en totes les avaluacions de riscos psicosocials que faci SePrA.
Disposar d’aquesta eina de treball serà un pas molt important per extreure els indicadors de salut d’una organització, que es podran vincular als indicadors de sostenibilitat i productivitat dels quals ja es disposa. L’estrès, el burnout o síndrome de desgast professional, el grau de satisfacció per la feina que fa cadascú, l’assetjament laboral i altres indicadors seran més fàcils de diagnosticar amb l’ARIPSO que amb els mètodes actuals.
Apliquem accions específiques sobre salut mental
Si hem pogut sensibilitzar l’organització en el sentit que cal integrar la salut mental en els seus programes de prevenció de riscos laborals, i hem pogut fer el diagnòstic de la situació, a través d’una avaluació de riscos psicosocials, un pas més seria el d’aplicar accions específiques. És a dir, què es pot fer per millorar la salut mental de les persones treballadores d’aquella organització? D’entrada, podem proposar a totes aquelles que ho vulguin ampliar els habituals reconeixements mèdics laborals periòdics —tradicionalment centrats en la salut física— a la salut mental. SePrA ho està fent, amb la incorporació, ja fa anys, de professionals psicòlogues i sanitàries que se n’encarreguen.
“Aquesta fase és crucial”, explica Llorens; “ja no són només uns indicadors que ens poden donar una fotografia més o menys enfocada dels problemes de salut mental que hi pot haver en aquella organització. És una intervenció persona a persona, de vegades només amb una part de la plantilla, per exemple, amb les persones que tenen un equip a càrrec seu, és a dir, comandaments intermedis, però de vegades també ho abordem amb tota la plantilla”. Aquestes avaluacions psicològiques individuals permeten conèixer amb molt més detall on cal actuar per adaptar els processos de treball o els fluxos de relació interna a les necessitats de les persones que hi treballen. “Estem trobant molts casos d’assetjament laboral”, explica la psicòloga Susanna Rubiol; “és una qüestió a la qual cal donar una resposta conjunta, tant individual com organitzacional. Hem de nodrir tant la persona com l’empresa de les eines necessàries per intentar resoldre qualsevol cas d’assetjament laboral, per exemple”.
L’enfocament d’aquestes avaluacions individuals transcendeix l’àmbit laboral, ja que “la salut mental pot dependre de moltes coses, algunes dins de la feina, d’altres en l’esfera personal de cadascú”, hi afegeix la tècnica en psicologia del treball i membre de SePrA. “Que les treballadores estiguin emocionalment bé té una relació directa i claríssima amb el benestar general de l’organització. Amb l’experiència del teletreball impulsat per la pandèmia del coronavirus, això s’ha posat encara més de manifest. On és la línia que separa l’àmbit personal o familiar de l’àmbit professional, si es treballa des de casa?”.
Formem tant les persones treballadores com les organitzacions
Aconseguir que la salut mental es desprengui de l’estigma negatiu que hi ha anat associat històricament és una tasca ingent que ha de preocupar tota la societat. Sensibilitzar-ne les organitzacions és una de les passes a fer. L’oferta formativa que ofereix SePrA es titula precisament “Lluitem contra l’estigma”, un eslògan que treballa conjuntament amb una altra entitat de l’àmbit de la salut mental, Obertament, amb la qual comparteixen la tasca divulgadora cap a la societat en general.
Un altre nivell, adreçat a determinades persones dins d’una organització, és el dels “primers auxilis emocionals”. Sònia Peralta, tècnica de Comunicació de SePrA, explica que “de la mateixa manera que ensenyem com reanimar una persona o com curar un tall o una cremada, aquesta formació explica què cal fer si et trobes davant d’un atac d’ansietat d’un company o companya de la feina o com l’has de tractar en determinades situacions de crisi personal”.
Nivells de formació ja més específics són els destinats a comandaments intermedis o representants de les treballadores, en termes de gestors de salut mental o de lideratge saludables. També les intervencions formatives per a la gestió i resolució de conflictes dins de les organitzacions, que formen part, des de fa temps, del menú formatiu de cooperatives i entitats de l’economia social i solidària especialitzades en la facilitació i l’acompanyament a equips.
Oferim propostes d’acompanyament psicològic individual
Un altre consell bàsic per cuidar i promocionar la salut mental en l’àmbit laboral és el de propiciar acompanyaments individuals a persones concretes. Ens estem referint a sessions de treball amb una professional psicòloga sanitària col·legiada, que, de manera individual, treballa aspectes de promoció del benestar emocional d’una persona treballadora. Aquest acompanyament es va oferir durant el confinament, des de SePrA, de forma gratuïta, a totes les treballadores de les organitzacions clientes. Però aquella necessitat puntual s’ha vist que pot esdevenir permanent i s’han buscat fórmules d’implementar-ho amb efectivitat.
S’ha iniciat un projecte d’intercooperació amb Psicoopera, una cooperativa de Sants que fa treball d’atenció psicològica individual però en l’àmbit més comunitari i de barri. “Hem aprofitat l’expertesa de totes dues cooperatives”, explica Guillem Llorens; “la d’elles, a peu de carrer, que, a més, possibilita ampliar el seu espai d’atenció des de Sants al Clot – Camp de l’Arpa, on estem ubicades nosaltres, i la nostra, més organitzacional, per ampliar a l’àmbit psicològic el nostre centre de revisions mèdiques laborals, de manera que oferim les dues coses: atenem persones per indicació d’empreses o organitzacions que ens ho demanen i ho financen, i atenem també persones del barri que hi acudeixen individualment”. És un espai, recalca, amb un component social important, sense cap afany de lucre, amb l’objectiu de prioritzar aquest servei d’atenció individual a totes les persones.
Aquestes sessions d’acompanyament individual, en l’àmbit laboral, permeten abordar i sovint resoldre problemes freqüents que poden generar un empobriment de la salut mental, com ara les càrregues o demandes de feina no fàcilment manejables, la falta de control sobre el ritme de la feina pròpia, el desequilibri entre la vida laboral i personal o bé les relacions difícils amb les companyes de feina.
En definitiva, amb tots aquests consells, l’objectiu final és promoure organitzacions conscients de la importància de la salut integral, és a dir, de la salut física, mental i social, per al seu èxit professional. “Estem posant el valor de la salut mental a la mateixa altura que la salut corporal, com no pot ser d’altra manera”, conclou Guillem Llorens. “Nosaltres ja hem fet el canvi de xip: ja no parlem tant de prevenció de riscos laborals i ho fem de salut laboral per a persones i organitzacions”. Esdevenir organitzacions conscients d’aquest repte és la condició primordial perquè els espais de treball siguin més confortables i les persones que els ocupen tinguin un millor benestar emocional, a més d’una salut corporal òptima.
